Els infants arrossegaran tota la vida els efectes de la crisi climàtica en la salut

Els infants arrossegaran tota la vida els efectes de la crisi climàtica en la salut

L’informe Lancet Countdown pronostica greus problemes per a les noves generacions si no es prenen mesures dràstiques i ràpides contra l’escalfament global

Els infants que neixin avui patiran tota la seva vida els efectes de l’escalfament global en la seva salut si no es prenen aviat mesures dràstiques. Aquesta és la conclusió, gens esperançadora, de l’informe Lancet Countdown, que publica anualment la revista mèdica The Lancet basant-se en indicadors de salut i perspectives de futur.

L’informe també deixa espai a l’esperança: la generació que ara arriba al món podria ser la primera que vegi com s’abandonen els vehicles amb combustibles fòssils i com creix de manera espectacular l’ús d’energies renovables.

L’informe l’han elaborat 120 experts de 35 institucions, entre les quals l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el Banc Mundial i la University College de Londres. La conclusió principal és que els efectes de l’escalfament global, que ja s’estan notant, acompanyaran aquesta generació durant tota la seva vida i s’aniran agreujant, tret que s’implantin mesures per complir amb els acords de París i limitar l’augment de temperatura mitjana a 2 graus respecte a l’era preindustrial.

Alimentació, contaminació, infeccions…

D’entrada, els lactants i els nens seran més vulnerables a la malnutrició, degut a la disminució del rendiment dels conreus i al consegüent augment en el preu dels aliments. En els darrers 30 anys, el rendiment mitjà de conreus com el d’arròs, el blat de moro, el blat i la soja ha disminuït entre un 2 i un 4%.

Els nens també es veuran afectats perquè les condicions climàtiques afavoriran malalties infeccioses. Entre aquestes hi ha bacteris que provoquen diarrea, un greu problema als països en desenvolupament.

l’adolescència el problema més greu pot ser la contaminació de l’aire. Això tindrà impacte al llarg de tota la vida i augmentarà les morts prematures, per problemes respiratoris i cardiovasculars.

I a més, els fenòmens meteorològics extrems s’intensificaran. Un total de 152 països ja han experimentat un augment de les persones exposades a incendis incontrolats des del 2001. I el nombre de persones de més de 65 anys exposades a onades de calor va superar, el 2018, en 63 milions la quantitat del 2017 i en 220 milions la xifra de l’any 2000.

Accions urgents

El 2018 els impactes accelerats de l’escalfament global s’han fet més clars que mai, explica Hugh Montgomery, copresident de The Lancet Countdown i director de l’Institut per a la Salut i el Rendiment Humans de l’University College de Londres, que demana respostes: “Les temperatures més altes registrades a l’Europa Occidental i els incendis forestals a Sibèria, Queensland i Califòrnia van provocar asma, infeccions respiratòries i insolació. El nivell del mar està pujant a un ritme cada vegada més preocupant. Els nostres nens reconeixen aquesta emergència climàtica i exigeixen que es prenguin mesures per protegir-los. Els hem d’escoltar i respondre.”

L’informe també dibuixa un panorama possible i esperançador. Si s’actua per complir els acords de París, un nen o nena britànic que neixi avui veurà, abans de complir 6 anys, com es deixa d’utilitzar carbó. I un francès veurà circular els últims vehicles de gasolina i gasoil i contemplarà com es generalitzen els vehicles elèctrics. I abans de fer els 31 anys assistiria a l’assoliment del nivell zero d’emissions.

Però per això, adverteixen, el panorama energètic haurà de canviar de manera dràstica i ràpida. Si les emissions creixen al ritme actual, els infants nascuts avui es trobaran amb un món amb temperatura mitjana 4 graus superior a l’actual abans de complir 71 anys. A més, haurà tingut problemes en el seu creixement, com explica Nick Watts, director executiu de Lancet Countdown: “Els nens són especialment vulnerables als riscos sanitaris del canvi climàtic. Els seus cossos i sistemes immunitaris encara estan en desenvolupament i per això són més susceptibles a malalties i a contaminants ambientals. Els danys produïts a la primera infantesa són persistents i generalitzats i les seves repercussions sanitàries duraran tota la vida.”

Sobre les accions per evitar-ho, l’informe ofereix algunes dades positives. El creixement de les energies renovables va suposar un 45 % del creixement total en la producció d’electricitat el 2018. I l’ús d’electricitat en el transport per carretera va créixer un 21 % a tot el món entre 2015 i 2016.

Canvi ràpid, urgent i complet

Els autors demanen una actuació enèrgica: eliminar de forma ràpida, urgent i completa a tot el món l’energia generada amb carbó, garantir que els països amb més ingressos compleixin els compromisos de finançament contra la crisi climàtica, incrementar el nombre de sistemes de transport públics i actius que siguin eficients i fer grans inversions en l’adaptació dels sistemes sanitaris perquè les conseqüències de la crisi climàtica no superin els seves capacitats.

De moment, però, les accions no han estat gaire contundents, com afirma Richard Horton, redactor en cap de The Lancet: “La crisi climàtica és una de les amenaces més grans per a la salut de la humanitat avui dia, però el món encara no ha vist una resposta dels governs que estigui a l’altura del desafiament sense precedents a què s’enfronta la pròxima generació.”


https://www.sostenible.cat/node/122565

Font: CCMA i Lancet www.sostenible.cat

Deixa un comentari